dilluns, 19 de desembre de 2016

Catalunya elimina les notes de 0 a 10 a primària


Algunes escoles ja ho han estat explicant aquesta setmana als pares dels alumnes, però com que encara són molts els que ho desconeixen, que cap família s'endugui una sorpresa si, la setmana que ve, quan els estudiants de primària rebin les notes de la primera avaluació, no acaben d'entendre quines són les qualificacions que han obtingut els seus fills.
Tal com va anunciar la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, a principis d'aquest curs 2016-2017, en els butlletins de notes d'aquest any no hi apareixeran ni excel·lents ni suspensos. Tampoc hi haurà ni nous, ni vuits, ni quatres. Les ordres d'avaluació que han rebut els mestres de primària insisteixen que l'aprenentatge dels alumnes ha d'estar fonamentat en el treball per competències i afegeixen que, per poder-lo valorar correctament només hi haurà quatre qualificacions: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assoliment (NA), per a les assignatures suspeses.

EN CONTRA DE LA LOMCE

Aquesta mena de qualificacions són el pol oposat al que prescriu la LOMCE, que estableix de forma precisa que les puntuacions obtingudes pels alumnes es reflectiran de forma numèrica de 0 a 10 en els butlletins que s'enviïn a les famílies. "La diferència és que nosaltres, a Catalunya, estem concebent l'avaluació com una part important de l'aprenentatge i la idea és avaluar per aprendre, no només per qualificar", ha justificat la directora general d'educació primària, Carme Ortoll, en declaracions a Catalunya Ràdio.
A més, els docents hauran d'explicar prèviament als nens quins criteris d'avaluació aplicaran a cada activitat i podran puntuar els alumnes en funció de plans individualitzats amb criteris de cursos inferiors o superiors als quals estan matriculats, segons les seves capacitats.

dimecres, 23 de novembre de 2016

La recepta de l'èxit: famílies implicades, treball en equip i gens d'improvisació



MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / ElPeriodico.cat

Els resultats -contrastables- que obtenen els alumnes del col·legi públic Joaquim Ruyra de l'Hospitalet són el fruit, assegura l'equip directiu del centre, de moltes hores de treball en equip al claustre de professors, de moltes reunions i converses amb les famílies dels alumnes i de molta, molta planificació. En educació no hi ha fórmules màgiques, però aquí hi ha una petita guia de mesures que funcionen. Digui el que digui l'informe PISA.

PARES QUE ENTREN A L'AULA

“I si tornes a perdre una altra vegada el mòbil, Wanda, passa tu mateixa per aquí, que sempre hi trobaràs algú”, s'acomiada Raquel García, a la porta de l'escola, la directora del Joaquim Ruyra, després d'una reunió amb la jove mare d'un alumne, a qui feia dies que intentaven localitzar. Aquesta és, assegura la docent, una de les claus de l'èxit del centre: l'estreta relació que hi ha amb les famílies. "Sempre som a la porta de l'escola, a l'entrada i la sortida dels alumnes, a la seva disposició per si han de consultar alguna cosa... I si fa falta, anem nosaltres a casa seva", afirma.

La difícil situació per la qual passen moltes famílies d'alumnes no és excusa perquè no participin en la vida del col·legi. “Al contrari. Els animem que vinguin a ajudar-nos a la classe, perquè vegin com progressen els seus fills i, de passada, observin com tractem nosaltres els nens i ells aprenguin a fer-ho”, assenyala Miquel Charneco, cap d'estudis. El curs passat hi va haver més d'un centenar d'intervencions de familiars en activitats del centre.

PROFES QUE S'ARREMANGUEN

Un problema administratiu va deixar el Joaquim Ruyra fora de la llista de centres educatius de màxima complexitat socioeconòmica i, per tant, sense la plantilla de mestres addicionals que la Conselleria d'Ensenyament destina a aquest tipus de col·legis, explica Jaume Graells, regidor d'Educació de l'Ajuntament de l'Hospitalet. “Estem treballant per solucionar-ho”, afirma el polític. Malgrat això, la trentena de docents que treballen al col·legi “han aconseguit que una escola que fa uns anys era un centre amb greus problemes socials i de convivència, ara s'acosti a l'excel·lència”, destaca Graells.

La cohesió aconseguida entre el professorat (malgrat que cada any hi ha un nombre important de trasllats i de noves incorporacions) també inclou docents ja jubilats, que col·laboren per hores amb l'escola, i el personal d'educació especial, que s'integra en el treball de l'aula. I important: regna la pau social entre alumnes i famílies, malgrat la variadíssima diversitat cultural que hi ha.

COMUNITAT D'APRENENTATGE

Les aules obertes, l'aprenentatge actiu i col·laboratiu entre els alumnes... Però gens ni mica d'improvisació. El treball al Joaquim Ruyra “segueix el model de les comunitats d'aprenentatge, que és un sistema avalat per estudis internacionals”, indica Raquel García. Aquesta metodologia s'aplica des del curs 2008-2009 i, des d'aleshores, no només han millorat els resultats en les proves de competències bàsiques de primària, sinó que “gairebé el 90% dels alumnes que arriben al batxillerat a l'institut del barri, el Fontserè, són exalumnes del Ruyra”, diu amb orgull.

“L'avaluació la porten a terme a través d'una prova d'autoavaluació pròpia, en què totes les competències que han d'adquirir els alumnes a cada nivell estan detalladament definides”, explica el regidor Graells. “Utilitzem llibres de text convencionals, de l'editorial Vicens Vives, però també recursos digitals, objectes manipulables i debats dialògics. I procurem organitzar tantes sortides escolars com ens és possible, encara que hi hàgim d'anar en metro”, detalla la directora.

dijous, 10 de novembre de 2016

Curs online europeu per a l'èxit educatiu



Si encara no ho heu fet, ja podeu accedir al curs de formació en línia dirigit a totes les famílies per influir en l'èxit educatiu dels fills i filles. Només heu de sol·licitar una clau d'accés per poder entrar a veure tots els continguts, realitzar tasques, participar als fòrums, i molt més. A més, us recordem que ja està disponible la guia FamilyEduNet en diferents idiomes de la Unió Europea per tal que el major número de famílies puguin implicar-s'hi i ser claus en l'èxit educatiu. Feu-hi una ullada!



Curs online europeu per a l'èxit educatiu


dilluns, 3 d’octubre de 2016

Mig miler de centres seran d'Escola Nova 21



Si hi ha alguna cosa de què es parla en el món de l’educació és de les escoles innovadores. I dins d’aquesta onada, el programa Escola Nova 21 hi té un protagonisme indiscutible. Després que a l’abril mostressin la seva declaració d’intencions, ahir van fer públiques quines són les escoles que podran fer la transformació amb la seva ajuda. Tot i que el programa estava previst per a 200, finalment els 456 centres educatius que ho han demanat podran sumar-se a aquest projecte d’innovació educativa gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona i el món local.

 “Hem rebut tants missatges d’escoles preguntant què passaria si en quedaven fora que vam donar voltes sobre com evitar-ho”, va apuntar ahir el director del programa Escola Nova 21, Eduard Vallory. La solució, explica, ha passat pels acords amb els municipis i la Diputació de Barcelona. L’acord amb la Diputació incorpora un nou model de xarxes d’innovació compartida distribuïdes pel territori. Són una cinquantena de xarxes locals, formades per 10 centres cadascuna, que compartiran els processos de transformació i les experiències. La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, va assegurar ahir que faran una aportació d’entre 100.000 i 150.000 euros per acompanyar la fase de creació d’aquestes xarxes locals, cadascuna de les quals comptarà amb un tècnic municipal.

Al seu torn, la Diputació i Escola Nova 21 promouran aquestes xarxes locals, “oferint metodologies i suport tècnic a centres educatius i municipis”. Segons va apuntar ahir Vallory, la voluntat és sumar a aquesta aliança les altres tres diputacions. Dels centres que han demanat sumar-s’hi, un 78% són de comarques barcelonines, un 8% de gironines, un 8% de tarragonines i un 6% de lleidatanes.

Davant d’aquestes xifres, s’està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per desenvolupar un model de xarxes que “respongui a l’especificitat de la ciutat”, ja que són més d’un centenar els centres barcelonins que en formaran part. “Ens ha sorprès molt la resposta que hem tingut. Hem donat dos mesos i mig i hem fet tallers en què els avisàvem que aquest procés seria molt llarg i complicat. Tot i així, l’èxit ha sigut brutal”, va apuntar.

lnici del programa: el desembre

Si s’observa la naturalesa d’aquests centres es veu que un 68% són públics, i un 32% concertats. A més, el 40% tenen educació secundària i hi ha un 15% de centres de màxima complexitat. Tot i que no se sap la xifra total d’escoles innovadores de Catalunya -és molt difícil comptabilitzar-ho-, per als seus promotors aquesta varietat d’Escola Nova 21 és una “mostra representativa del sistema català”. El calendari d’execució del programa es manté i a partir del desembre una mostra representativa de 30 centres començarà un “ mentoring [mestratge a partir de l’experiència] de tres anys”. La selecció dels centres es farà tenint en compte la distribució territorial, el perfil socioeconòmic i la titularitat.


divendres, 10 de juny de 2016

Els escolars de Cantàbria faran una setmana de vacances cada dos mesos de classe


La Conselleria d'Educació de Cantàbria té previst programar aquests dies activitats als centres per facilitar la conciliació als pares

elperiodico.cat

El calendari escolar de Cantàbria per al curs escolar vinent inclou una setmana de vacances cada dos mesos. Això no suposarà una reducció de la càrrega lectiva, que seguirà sent de 175 dies, segons va acordar dimarts la Mesa d'Educació d'aquesta comunitat, integrada per la conselleria i els sindicats.

El conseller càntabre d'Educació, Ramón Ruiz, ha precisat que el curs es repartirà en cinc períodes lectius -el més curt de 31 dies i el més llarg de 44-, amb l'objectiu que els actuals 'trimestres' no siguin "tan llargs". Ruiz ha explicat que l'única diferència respecte al calendari anterior són els dies de vacances que es fixaran al novembre, perquè la resta -Nadal, Carnaval i Setmana Santa- ja existien, i ha avançat que la conselleria té previst programar aquests dies activitats als centres per facilitar la conciliació als pares.

Segons inclou el calendari, els alumnes i professors càntabres tindran, a partir del 8 de setembre (data d'inici del curs), un primer període de 35 dies de classe, i després vindrà una setmana de vacances, concretament del 31 d'octubre al 4 de novembre.

El segon període lectiu serà de 33 dies, i després hi haurà dues setmanes sense classe, del 26 de desembre al 6 de gener (festiu), i el tercer període serà de 32 dies, amb una altra setmana a continuació de vacances, del 23 al 28 de febrer.

El quart període serà el de menys dies lectius, en concret 31, amb una altra setmana a continuació de vacances entre el 17 i el 21 d'abril, i l'últim i cinquè període lectiu serà el més llarg, de 44 dies, fins a finalitzar el curs el 23 de juny.

MENJADOR ESCOLAR A L'ESTIU

Després de la reunió de la Mesa d'Educació, Ruiz ha assegurat que els centres que fins ara obrien els mesos de juliol i agost, amb menjador escolar, seguiran oberts i que també s'hi sumaran les propostes que han plantejat alguns ajuntaments.

L'acord també recull la reducció de la jornada als professors d'ESO, amb l'objectiu que els docents tornin a les 18 hores lectives que tenien a la setmana el 2011, amb un màxim de 21 hores que es compensaran com a hores complementàries.

dilluns, 30 de maig de 2016

L'Ofici d'Educar, de Catalunya Ràdio


Us volem recomanar un programa de Catalunya Ràdio: “l’Ofici d'Educar".  En la seva segona temporada continuen fent reflexions per a pares/mares i educadors. Va dir Nelson Mandela que l'educació és l'arma més poderosa que tenim per canviar el món. I aquest és el punt de partida de "l'Ofici d'Educar". Podem contribuir a fer nens/nenes ciutadans del futur més feliços, i un món millor gràcies a un educació més conscient i holística, que tingui en compte tota la persona: ment, emocions i esperit. "L'Ofici d'Educar" és un programa en la línia de l' "Ofici de viure", però centrat en l'educació. Són monogràfics al voltant de l'educació, com una escola de vida: on desenvolupar l'educació emocional; créixer en el contacte amb la família; educar i aprendre de la diferència; despertar el gust per la lectura; potenciar el moviment corporal dels nens; descobrir als infants i joves el tresor que porten dins; preguntar-se fins a quin punt els fills són un mirall; entendre com fer filosofia amb nens; educar des de l'art; com podem alimentar els nens amb més consciència; i com podem posar les tecnologies al servei de l'educació. Reflexionen sobre com és i com hauria de ser l'educació amb experts de rigor, de l'àmbit universitari i de l'educació en general: psicòlegs, pedagogs, mestres, terapeutes i educadors amb àmplia experiència, i que tenen tots en comú que estimen l'art d'educar.

Podeu escoltar els Podcasts en el següent enllaç o en la pàgina web:




dilluns, 25 d’abril de 2016

La revolució de l´escola del segle XXI



Neix una plataforma per consolidar el sistema educatiu avançat i fer créixer els centres que hi apostin


Que les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s’empoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa s’han unit sota el paraigua d’ Escola Nova 21 perquè les escoles catalanes facin la transició definitiva cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d’una prova pilot -que compta amb el suport del departament d’Ensenyament, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica- que acompanyarà 200 escoles durant tres anys per fer el canvi “cap al sistema del segle XXI”. D’aquesta manera, es pretén que el que han fet  desenes d’escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara nous centres amb l’acompanyament d’entitats.

“Es tracta de generar el marc i les condicions perquè Catalunya tingui un sistema educatiu avançat”, va reivindicar ahir el director del programa Escola Nova 21 i p resident del centre Unesco de Catalunya, Eduard Vallory, que va afegir que pretenen generar un “ecosistema educatiu que doni respostes a les necessitats del segle XXI”. El mirall són els centres que treballen per projectes, que no utilitzen llibres de text i que no fan servir exàmens per avaluar els seus alumnes, entre altres coses.

“Amb aquest projecte volem que els nostres nens es converteixin en infants amb una vida plena i amb valors de ciutadania”, va reivindicar ahir Vallory, que va afegir que els estudiants han de viure l’aprenentatge com un “procés de gaudi”. Al projecte s’hi han adherit 26 escoles capdavanteres d’arreu de Catalunya -tant públiques com concertades- que pel seu propi peu ja implanten des de fa anys el sistema d’educació avançat. Entre aquests centres, destaquen el Col·legi Montserrat, l’ Escola dels Encants, l’ Escola Fructuós Gelabert, l’ Escola Sadako, l’ Institut-Escola Les Vinyes i els Jesuïtes Lleida, el Col·legi Claver-Raimat, entre d’altres. “Això no ha de ser un club, sinó una primera onada del que ha de venir”, va manifestar Vallory. I per aquest motiu, totes les escoles que “tinguin predisposició de canvi” i que vulguin rebre acompanyament es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol a Escola Nova 21.

Avaluació dels centres

De totes les que s’hi inscriguin se’n seleccionaran 200, a les quals es guiarà i se’ls ensenyarà a fer la transició al nou model a través d’eines, espais de reflexió o indicadors d’avaluació. D’entre aquestes, 30 rebran un acompanyament “intensiu” per poder garantir el canvi i treballaran conjuntament amb les escoles amb pràctiques avançades. La UOC serà l’encarregada de la part de recerca dins el projecte i avaluarà l’efectivitat i els resultats de les actuacions que es desenvolupin als centres.

“Si no apostem pel sistema d’educació avançat creurem que els sistemes antics són els nostres objectius i que les escoles han de ser preparadors d’exàmens”, va denunciar ahir Vallory. En aquest sentit, va reivindicar que els “nous instruments han de superar les eines antigues” i va defensar l’autonomia de cada centre. “Hi ha moltes escoles de perfil diferent compartint el mateix camí”, va insistir.

Canvi de model

Per als impulsors d’aquest projecte, actualment hi ha una “bretxa entre el discurs i la pràctica” i per això s’erigeixen com el col·lectiu que pot aportar una “visió conjunta” al sector. “Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al nou sistema”, va apuntar ahir el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que va reivindicar que cal una educació adequada als nous temps. “Un nen que avui té 5 anys, d’aquí 15 tindrà davant seu un panorama radicalment diferent i el sistema educatiu ha d’estar a l’altura”, va insistir Vallory.

Obrint un dels melons més polèmics, Mir va recordar que actualment ja hi ha moltes escoles que funcionen amb aquest sistema però que, en canvi, els sistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències. “Vivim en un món diferent del d’abans i necessitem evidències que mostrin que ho estem fent bé”, va reivindicar Mir, que va reclamar mesures per avaluar les competències que s’adquireixen mitjançant l’escola que funciona per projectes.

En aquest sentit, va assegurar que tenen la “certesa” que estan formant els nens perquè puguin tenir “una vida plena”. Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d’escoles “deixin de ser la perifèria del sistema”, Escola Nova 21 veu necessari el suport de la Generalitat i dels ens locals. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, va reivindicar ahir durant la presentació que “és important que se sumin cada vegada més actors” en aquest procés. Llobet va assegurar que el Govern actuarà de facilitador d’aquest sistema i que, per tant, actuarà com “el bon mestre, que és el que acompanya l’alumne”.

Ensenyament hi dóna suport

“Si avui prenem la paraula és per mostrar que som aquí”, va expressar Llobet, que va assegurar que volen ser un “agent que acompanyi”. En aquest sentit, va defensar que “si no ens posem mai a caminar no aconseguirem mai aquest camí” i va afegir que els beneficiaris no seran les escoles, “sinó tota la societat”. En la mateixa línia, Mir va recordar que es tracta de posar l’organització “al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés”. “La cultura no és un punt d’arribada, sinó que ha de ser un procés de millora contínua”, va apuntar, i va defensar la necessitat d’estar obert a l’entorn.7

dimarts, 1 de març de 2016

Prevenció de l’assetjament entre nens i joves. Guia per a les famílies.


L´assetjament es dóna quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera repetida per un o més companys.

És important diferenciar l’assetjament escolar d’altres actituds entre iguals com una baralla o una broma pesada aïllada. Per parlar d’assetjament cal que les conductes agressores es reprodueixin de manera sistemàtica, tinguin la intenció de fer mal i que, com succeeix en la majoria dels casos, la víctima no pugui o no sàpiga defensar-se.

Les conductes d’abús solen donar-se en els espais físics concrets, però no sempre controlats pels adults (lavabos, passadissos, vestidors...), i durant l’horari lectiu i/o a les sortides i entrades del centre escolar. Darrerament, amb l’ús de mitjans tecnològics, com els mòbils o Internet, han aparegut noves formes d’assetjament. 

Descarregueu-vos la guia per a famílies que ha editat el Departament d'Ensenyament.

També podeu consultar el web Educacontes que us presenta uns quants contes per poder parlar del tema amb els vostres fills i filles:


El tresor de l’Elna
Elena Ferreira
Il·lustració: Marta Navales
Editorial: Associació Àmbar

Edat recomanada: de 4 a 10 anys

L’Elna té set anys i li costa dir NO! Això fa que l’Elna acabi fent coses que no vol fer. Però la nit del seu aniversari, la lluna li mostrarà a l’Elna que, al seu interior, hi ha un tresor que la pot ajudar.

El conte El tresor de l’Elna és la primera part del projecte Obre els ulls, que ha iniciat l’Associació Àmbar amb la finalitat de combatre el maltractament infantil. Aquest projecte té la voluntat que es comenci a parlar dels diferents tipus d’abús existents, així com la detecció, prevenció i intervenció. L’objectiu principal, però, és poder donar les eines i els recursos adequats als nens que estan patint algun tipus d’abús i també als que no els estan patint actualment i així poder-los evitar en un futur. Els beneficis del llibre aniran destinats íntegrament a oferir tallers de prevenció a les escoles, assessorament i tractament a persones víctimes de maltractament.



La Marta diu No!
Cornelia Franz
Il.lustració: Stefanie Scharnberg
Traducció: Carme Gala
Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partir de 6 anys

Quan la mare plega tard de treballar, la Marta, en sortir de la guarderia, sempre va a ca l’avi Francesc, el veí que viu al pis del costat. De fet, a la Marta l’avi Francesc li cau bé, però darrerament s’arramba massa quan toquen el piano i li fa petons mullats. La Marta no sap com explicar-ho a la mare, això. Un dia es posa malalta, i per fi diu a la mare que ja no té ganes d’anar a ca l’avi Francesc. La mare no s’enfada gens, i aleshores la Marta ja no ha de tornar a casa del veí.

Un llibre per ajudar les nenes i els nens a posar límits i a dir que no.



Juul
Gregie de Maeyer i Koen Vanmechelen
Editorial: Longuez Ediciones, 1996

Edat recomanada: a partir de 8 anys

En Juul és un noi que davant l’assetjament i abús dels seus companys i companyes de l’escola decideix anar perdent totes aquelles coses de les que els altres se’n riuen: els cabells, les orelles…

Una història molt crua i dura, però alhora molt real i que pot ajudar a prevenir situacions d’assetjament escolar.

dijous, 11 de febrer de 2016

El cinema com a recurs educatiu


El cinema té el valor en si mateix de ser transmissor de comportaments humans. Des dels seus inicis, els relats que compta el cinema han afectat generacions de persones mitjançant els seus arguments, els seus continguts, les seves imatges i les seves idees. El cinema és cultura popular, art i espectacle. Les trames i els temes del cinema poden i han de ser portats a les aules o a les nostres cases com a element reflexiu i, per tant, orientador de comportaments. En els següents blogs es presenten algunes pautes per utilitzar el cinema a les aules o com a valor educatiu a casa i es fonamenta la seva necessitat i importància en la funció orientadora. S'incideix en el valor d'aprendre dels altres, en la importància de l'anàlisi de pel·lícules, en la introducció en els grans temes que tracta el cinema i en la seva importància en l'adquisició de la sensibilitat cap a valors expressius, cognoscitius i creatius:





divendres, 22 de gener de 2016

Scratch: deixeu que els nens programin!


El llenguatge de programació per a nens Scratch s'ha convertit en una eina cabdal en algunes escoles i entorns educatius per afrontar alguns dels grans reptes de l'educació com l'atenció a la diversitat o l'aprenentatge a partir de l'error.

Què és?
Scratch és una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. També poden treballar amb bases d’animació i programació de l’ordinador amb l’ajuda d’una interfície gràfica senzilla, i gràcies al seu entorn col·laboratiu es poden compartir projectes, scripts i personatges en la web. És desenvolupat pel grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab per un equip dirigit per Mitchel Resnick i el projecte s’inicià l’estiu del 2007. Scratch es pot instal·lar i distribuir lliurement en qualsevol ordinador amb Windows, Mac OS X o Linux, i des de la versió 2.0 també és possible la programació en el núvol. El codi font està disponible sota una llicència que permet les modificacions per a usos no comercials.(Font: Viquipèdia)
Podeu descarregar el programa a:
Scratch
http://scratch.mit.edu/
Web oficial de l’aplicació. Molt interessant registrar-se per a poder accedir a una completa col·lecció de projectes.
Scratch català
http://scratchcatala.com/
Portal català de l’aplicació. Amb tutorials, una guia per qualsevol que es vulgui introduir en el món de la programació i una introducció per tothom que vulgui fer les primeres passes en la programació, projectes, vídeos, escoles sobre que utilitzen l’Scratch, recursos, i descàrregues de diferents versions de l’aplicació.
Aprendo Scratch
https://sites.google.com/site/aprendoscratch/home
Tutorial seqüenciat pas a pas en 14 sessions per a aprendre a programar amb l’Scratch.
Videojuegos y robots
http://canaltic.com/vr/index.html
Projecte d’ús educatiu de les TIC que té com a finalitat iniciar l’alumnat entre els 11 i els 14 anys en el disseny de quatre tipus de materials fent servir el programa Scratch: videojocs, diàlegs, traçats geomètrics i control de robots.
Les Scracht cards 2.0 en català
http://www.codemads.com/wp-content/uploads/Scratch-Cards-2-en-catal%C3%A0.pdf
Conjunt de fitxes preparades per ser impreses que contenen petites activitats per aprendre a fer servir Scratch sense saber-ne gens. Les 12 targetes estan ordenades de l’1 al 12 segons el grau de dificultat de la tasca que proposen. Tot i així, es pot començar per qualsevol de les targetes ja que proporcionen informació molt detallada sobre els passos a seguir.
Programació amb Scratch: Quadern de treball i guia per docents
http://www.eduteka.org/modulos/9/334/1122/1
Material didàctic per alumnes de primària (CM/CS) i orientacions per al professorat per aprendre a programar amb l’entorn Scratch. El contingut d’aquesta programació és fonamenta en l’Espiral de la Creativitat desenvolupada pel “Life Long Kindergarten” del Laboratori de Mitjans del MIT, dirigit pel Dr Mitchel Resnick, i en l’adaptació de la metodologia per solució de problemes plantejada pel matemàtic George Polya.



dijous, 14 de gener de 2016

Límits o Normes


Sobre la necessitat de “posar límits”

Article de Júlia Prunes, publicat a l'ARA

Fa temps que sento parlar de “la necessitat de posar límits” en l’educació i la criança dels nens i les nenes. Personalment, aquest enfoc no em convenç i vull explicar-vos per què.

Segons el diccionari (ja sabeu que m’agrada ser fidel al significat de les paraules), un límit és la “part extrema, punt on termina un territori (…)” o també el “punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat”. També, segons el diccionari, limitar és “fixar, assenyalar, ésser el límit o els límits d’alguna cosa”.

Llavors, “posar límits” equival a “limitar” i, a mi, això em grinyola una mica. Per començar, el verb “posar”, no m’hi encaixa. Els límits, hi són o no hi són. I, en tot cas, en comptes de “posar-los” el que fem, en realitat, és “imposar-los”.

Educar, limitar, imposar… ho veieu per què no m’acaba d’agradar com sona?

Amb això no vull dir que sigui partidària d’una educació basada en el “deixar fer” i el “campi qui pugui”, per mi, és evident que la llibertat comporta una responsabilitat i això implica una certa regulació.

Així doncs, en comptes de “límits” jo prefereixo parlar de “normes” o de “regles” que, segons el diccionari són “Allò que ha de dirigir la conducta de les persones (…)”. Les normes es formulen en positiu, persegueixen uns objectius clars, són constructives i ens ajuden a estructurar, d’alguna manera, la convivència. Permeten el diàleg i el consens, les podem revisar i matisar, i admeten certa flexibilitat. En canvi, els límits, no. Solen ser rígids, delimiten “fins on” podem arribar sense mostrar-nos “com”.

Per posar un exemple, un norma de convivència, seria “tractar-se amb respecte”. Si volem educar seguint aquesta norma, ens caldrà parlar sobre què volem dir quan diem “respecte” i com es tradueix això, en el dia a dia de tota la família. De forma natural, i sense que ningú els hagi de “posar” ni tampoc “imposar”, els límits es faran evidents: en una educació i/o criança basada en el respecte, els crits, els insults, els càstigs… no hi tenen lloc. Per ser justos i coherents, les normes haurien de ser respectades tant per grans com per petits, demanen la implicació de tothom.

En canvi, si en comptes d’establir unes normes o unes regles de convivència, ens dediquem a “posar límits”, ens limitarem a fer un llistat de NOs: no cridis, no peguis, no insultis, no em parlis així, no trenquis res, no et colis… La diferència és notable, oi?

De límits n’hi ha, és clar que sí, i són necessaris per a la vida i per a l’educació! La paciència té un límit, i la tolerància, la confiança, les nostres “forces”… Aquests límits, senzillament hi són, no cal “crear-los” ni “posar-los” enlloc, només aprendre a reconèixer-los i senyalitzar-los de forma adequada per tal que els altres puguin identificar-los abans de sobrepassar-los.

Adonar-nos-en és el primer pas, comunicar-los, el segon. Ens caldran dosis d’assertivitat i d’empatia. Haurem d’aprendre a escoltar amb molt més que les orelles. Necessitarem prendre consciència de les nostres emocions, aprendre a expressar-les i també a regular-les. Ens haurem de preguntar com ens volem sentir i com volem fer sentir als altres, dialogar, acostar posicions… Acceptar-nos amb les pròpies limitacions i treballar per superar-les. Admetre els errors i reparar els danys que hàgim pogut ocasionar…

Escric aquestes paraules convençuda i alhora conscient que, a mi, encara em queda molt camí per recórrer. Que encara “imposo límits” als meus fills, a vegades per falta d’unes normes clares, d’altres per pura incoherència o per falta de constància… junts, però,  n’anem aprenent, pas a pas, dia a dia… i anem creixent en família.