MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / ElPeriodico.cat
Els resultats -contrastables- que obtenen els alumnes del col·legi públic Joaquim Ruyra de l'Hospitalet són el fruit, assegura l'equip directiu del centre, de moltes hores de treball en equip al claustre de professors, de moltes reunions i converses amb les famílies dels alumnes i de molta, molta planificació. En educació no hi ha fórmules màgiques, però aquí hi ha una petita guia de mesures que funcionen. Digui el que digui l'informe PISA.
PARES QUE ENTREN A L'AULA
“I si tornes a perdre una altra vegada el mòbil, Wanda, passa tu mateixa per aquí, que sempre hi trobaràs algú”, s'acomiada Raquel García, a la porta de l'escola, la directora del Joaquim Ruyra, després d'una reunió amb la jove mare d'un alumne, a qui feia dies que intentaven localitzar. Aquesta és, assegura la docent, una de les claus de l'èxit del centre: l'estreta relació que hi ha amb les famílies. "Sempre som a la porta de l'escola, a l'entrada i la sortida dels alumnes, a la seva disposició per si han de consultar alguna cosa... I si fa falta, anem nosaltres a casa seva", afirma.
La difícil situació per la qual passen moltes famílies d'alumnes no és excusa perquè no participin en la vida del col·legi. “Al contrari. Els animem que vinguin a ajudar-nos a la classe, perquè vegin com progressen els seus fills i, de passada, observin com tractem nosaltres els nens i ells aprenguin a fer-ho”, assenyala Miquel Charneco, cap d'estudis. El curs passat hi va haver més d'un centenar d'intervencions de familiars en activitats del centre.
PROFES QUE S'ARREMANGUEN
Un problema administratiu va deixar el Joaquim Ruyra fora de la llista de centres educatius de màxima complexitat socioeconòmica i, per tant, sense la plantilla de mestres addicionals que la Conselleria d'Ensenyament destina a aquest tipus de col·legis, explica Jaume Graells, regidor d'Educació de l'Ajuntament de l'Hospitalet. “Estem treballant per solucionar-ho”, afirma el polític. Malgrat això, la trentena de docents que treballen al col·legi “han aconseguit que una escola que fa uns anys era un centre amb greus problemes socials i de convivència, ara s'acosti a l'excel·lència”, destaca Graells.
La cohesió aconseguida entre el professorat (malgrat que cada any hi ha un nombre important de trasllats i de noves incorporacions) també inclou docents ja jubilats, que col·laboren per hores amb l'escola, i el personal d'educació especial, que s'integra en el treball de l'aula. I important: regna la pau social entre alumnes i famílies, malgrat la variadíssima diversitat cultural que hi ha.
COMUNITAT D'APRENENTATGE
Les aules obertes, l'aprenentatge actiu i col·laboratiu entre els alumnes... Però gens ni mica d'improvisació. El treball al Joaquim Ruyra “segueix el model de les comunitats d'aprenentatge, que és un sistema avalat per estudis internacionals”, indica Raquel García. Aquesta metodologia s'aplica des del curs 2008-2009 i, des d'aleshores, no només han millorat els resultats en les proves de competències bàsiques de primària, sinó que “gairebé el 90% dels alumnes que arriben al batxillerat a l'institut del barri, el Fontserè, són exalumnes del Ruyra”, diu amb orgull.
“L'avaluació la porten a terme a través d'una prova d'autoavaluació pròpia, en què totes les competències que han d'adquirir els alumnes a cada nivell estan detalladament definides”, explica el regidor Graells. “Utilitzem llibres de text convencionals, de l'editorial Vicens Vives, però també recursos digitals, objectes manipulables i debats dialògics. I procurem organitzar tantes sortides escolars com ens és possible, encara que hi hàgim d'anar en metro”, detalla la directora.
