Nou model d'informe d'avaluació

Les escoles aplicaran el nou model d’avaluació aquest final de curs.

S’informarà  les famílies de què suposa avaluar per competències, les novetats en l’informe de final de curs i els diferents instruments per avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

L’ordre d’avaluació posa èmfasi en l’avaluació formativa que identifica les dificultats al llarg del procés educatiu i permet prendre les decisions oportunes per assolir els objectius.

El nou sistema avaluatiu es basa en els termes següents: assoliment excel•lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i no-assoliment.

El Govern ha donat el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació per als alumnes de l’educació primària que els centres educatius catalans aplicaran aquest final de curs. L’avaluació per competències suposa situar l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i l’ajuda a ser més competent. Aquest  nou model es basa en les competències bàsiques fixades al currículum i deriva de l’Ordre d’avaluació de l’educació primària aprovada el 2016.

Per donar a conèixer els continguts i objectius de les avaluacions per competències entre les famílies, el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document informatiu que es repartirà als centres.

Les avaluacions abasten els àmbits següents:
-        lingüístic
o   llengua i literatura catalanes
o   llengua i literatura castellanes
o   aranès (a Aran)
o   llengua estrangera
-        matemàtic
-        coneixement del medi
o   natural
o   social i cultural
-        artístic
o   visual i plàstica, música i dansa
o   dansa

-        educació física
-        educació en valors
o   valors socials i cívics
o
o   religió

A final de cicle, 2n, 4t i 6è d’educació primària també s’avaluaran els àmbits d’aprendre a aprendre; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria; i digital.

En cadascun dels àmbits, el nou sistema avaluatiu es durà a terme amb els termes següents:
-        Assoliment excel•lent
-        Assoliment notable
-        Assoliment satisfactori
-        No-assoliment

Informes per als centres i per a les famílies

Els documents informatius donen a conèixer a les famílies els diferents canals de comunicació de què disposen amb les escoles, com ara les reunions col•lectives, les entrevistes individuals o els informes escrits. Pel que fa als informes escrits, al final de cada trimestre el centre fa el seu model propi amb la informació de l’alumne, la seva evolució en l’aprenentatge, els aspectes personals i les mesures de suport, en cas que calgui. A final del curs els centres hauran de formalitzar l’informe oficial on s’explicita el grau d’assoliment de les competències, i que enguany es farà a partir dels nous termes establerts.

La promoció dels alumnes també és un aspecte que s’exposa. Així, s’explica en què consisteix la promoció –el pas de curs- i la possibilitat de promocionar amb dificultats d’assoliment en cas que el professorat consideri que amb els suports corresponents l’alumne pot assolir els aprenentatges. També es contempla la possibilitat que un alumne romangui un curs més al llarg de tota l’etapa d’educació primària; i en cas d’alumnes amb altes capacitats el poder flexibilitzar la permanència en un curs en tota l’etapa. Per a tots dos casos l’alumne ha de disposar d’un pla individualitzat en cas que no en disposi.

Finalment, s’informa dels diferents documents oficials d’avaluació existents: l’expedient acadèmic, l’acta d’avaluació de final de curs, l’historial acadèmic de l’educació primària, l’informe individualitzat de final d’etapa i l’informe personal per trasllat durant el curs en cas de trasllat de centre.

Els alumnes de Magisteri hauran d'estudiar cinc anys de carrera

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / ELPERIODICO.CAT

Les universitats catalanes que imparteixen estudis de Magisteri han acordat allargar a cinc cursos acadèmics els actuals graus universitaris d’Educació, de manera que tots els estudiants dedicaran l’últim període a fer «un any de pràctiques intensives en centres educatius». La proposta, que suposa convertir aquesta antiga diplomatura de tres anys en una carrera de cinc (l’equivalent als actuals quatre anys de grau més un de màster), és una de les mesures estrella de la reforma dels estudis de mestre, iniciada el 2013 a l’entendre que els docents són una peça clau per combatre el fracàs escolar i millorar, de passada, els resultats en les avaluacions internacionals (l’informe PISA, entre elles).

Un dels primers propòsits del programa per a la Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), que és l’organisme que ha proposat prolongar la carrera, és prestigiar aquests estudis perquè siguin capaços d’atraure els estudiants més brillants de batxillerat i els més vocacionals. I tot i que encara no hi ha calendari d’implantació, els promotors estan convençuts que «s’ha iniciat el camí per assegurar els nivells de qualitat més òptims», assegura Enric Prats, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i secretari de l’equip coordinador del MIF.

ESPECIALITZACIÓ MÉS TUTELADA

L’objectiu, afegeix Jaume Aguilar, assessor de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), és que els estudiants «d’educació primària, però també els de secundària» facin unprimer cicle universitari bàsic de tres anys i, després, passin ados cursos més d’especialització pedagògica, en què l’últim serà exclusivament pràctic. «No seran com les pràctiques que es fan ara, serà una formació molt més tutelada i intensiva», insisteix Aguilar. El format respondria al conegut com a 3+2.

En aquests més de tres anys de treballs del MIF s’ha introduït també un nou sistema de proves d’accés als estudis de mestre. Així, el juny vinent, els que vulguin optar a una facultat de Magisteri (pública o privada) hauran de superar un examen específic d’aptitud, que es farà juntament amb les proves generals d’accés a la universitat. «També estem estudiant com apujar el nivell d’exigència als estudiants que ja cursen els graus i com harmonitzar la formació dels docents de primària i els de secundària», detalla Prats.

Amb tot, per elevar la qualitat de la formació dels futurs mestres, els esforços no s’han de cenyir únicament a l’etapa universitària. Haurien de crear-se «programes d’acompanyament o d’inducció, com es denominen tècnicament, que facilitin la incorporació dels docents principiants a l’ofici», defensa Prats. I aquesta inducció o entrada al món laboral, suggereix, podria ser similar a la que fan els graduats en Medicina en el MIR.

EL PROBLEMA DE LA RETRIBUCIÓ

«Però com que això ja supera els límits o les competències de la universitat, ja que es tractaria d’un període de formació dins de la vida professional del docent, ha de ser la Conselleria d’Ensenyament la que ho reguli», indica Prats. Entre altres coses, perquè els professors que faran aquest MIR obligatori haurien derebre una retribució, com passa amb els metges. I ara mateix aquest no és un obstacle menor.

Actualment, els mestres que s’acaben de graduar i que s’incorporen en una escola pública d’infantil i primària ja segueixen un procés d’avaluació tutelat pel director del centre i per un mestre veterà, que els assessora en els primers mesos d’activitat. «Però no és una formació en el sentit estricte, es tracta més aviat d’una guia i només s’aplica a primària i a la pública», objecta.

No és la primera vegada que es planteja una formació específicad’aquesta mena. La mateixa Generalitat de Catalunya ha confessat que està estudiant un sistema semblant al MIR que afectaria de moment únicament els professors de secundària i el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, admetia fa un any que «valia la pena estudiar» aquesta possibilitat, també plantejada al Llibre Blanc de la Professió Docent elaborat per José Antonio Marina per encàrrec del mateix ministre. Partits polítics com el PSOE i Ciutadans ho preveuen en els seus programes electorals.