Les universitats
catalanes que imparteixen estudis de Magisteri han acordat allargar a cinc cursos acadèmics els actuals graus
universitaris d’Educació, de manera que tots els estudiants
dedicaran l’últim període a fer «un any de pràctiques intensives en centres
educatius». La proposta, que suposa convertir aquesta antiga diplomatura de
tres anys en una carrera de cinc (l’equivalent als actuals quatre anys de grau
més un de màster), és una de les mesures estrella de la reforma dels estudis de
mestre, iniciada el 2013 a l’entendre que els docents són una peça clau per
combatre el fracàs escolar i millorar, de passada, els resultats en les avaluacions
internacionals (l’informe PISA, entre elles).
Un dels primers
propòsits del programa per a la Millora i Innovació de la
Formació de Mestres (MIF), que és l’organisme que ha proposat
prolongar la carrera, és prestigiar aquests estudis perquè siguin capaços
d’atraure els estudiants més brillants de batxillerat i els més vocacionals. I
tot i que encara no hi ha calendari d’implantació, els promotors estan
convençuts que «s’ha iniciat el camí per assegurar els nivells de qualitat més
òptims», assegura Enric Prats, professor de
Pedagogia de la Universitat de Barcelona i secretari de l’equip coordinador del
MIF.
ESPECIALITZACIÓ MÉS
TUTELADA
L’objectiu, afegeix Jaume Aguilar, assessor de la Federació de
Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), és que els estudiants «d’educació
primària, però també els de secundària» facin unprimer cicle universitari bàsic
de tres anys i, després, passin ados cursos més
d’especialització pedagògica, en què l’últim serà exclusivament
pràctic. «No seran com les pràctiques que es fan ara, serà una formació molt
més tutelada i intensiva», insisteix Aguilar. El format respondria al conegut
com a 3+2.
En aquests més de tres
anys de treballs del MIF s’ha introduït també un nou sistema de proves d’accés als estudis de mestre. Així, el
juny vinent, els que vulguin optar a una facultat de Magisteri (pública o
privada) hauran de superar un examen específic d’aptitud, que es farà juntament
amb les proves generals d’accés a la universitat. «També estem estudiant com
apujar el nivell d’exigència als estudiants que ja cursen els graus i com harmonitzar
la formació dels docents de primària i els de secundària», detalla Prats.
Amb tot, per elevar la
qualitat de la formació dels futurs mestres, els esforços no s’han de cenyir
únicament a l’etapa universitària. Haurien de crear-se «programes d’acompanyament o d’inducció, com es
denominen tècnicament, que facilitin la incorporació dels docents principiants
a l’ofici», defensa Prats. I aquesta inducció o entrada al món laboral,
suggereix, podria ser similar a la que fan els graduats en Medicina en el MIR.
EL PROBLEMA DE LA
RETRIBUCIÓ
«Però com que això ja
supera els límits o les competències de la universitat, ja que es tractaria
d’un període de formació dins de la vida professional del docent, ha de ser la Conselleria d’Ensenyament la que ho reguli»,
indica Prats. Entre altres coses, perquè els professors que faran aquest MIR
obligatori haurien derebre una retribució, com
passa amb els metges. I ara mateix aquest no és un obstacle menor.
Actualment, els
mestres que s’acaben de graduar i que s’incorporen en una escola pública
d’infantil i primària ja segueixen un procés d’avaluació tutelat pel
director del centre i per un mestre veterà, que els assessora en els primers
mesos d’activitat. «Però no és una formació en el sentit estricte, es tracta
més aviat d’una guia i només s’aplica a primària i a la pública», objecta.
No és la primera
vegada que es planteja una formació específicad’aquesta
mena. La mateixa Generalitat de Catalunya ha confessat que està estudiant un sistema semblant al MIR que afectaria de moment
únicament els professors de secundària i el ministre d’Educació, Íñigo Méndez
de Vigo, admetia fa un any que «valia la pena estudiar» aquesta possibilitat,
també plantejada al Llibre Blanc de la Professió Docent elaborat per José Antonio
Marina per encàrrec del mateix ministre. Partits polítics com el PSOE i
Ciutadans ho preveuen en els seus programes electorals.