dimecres, 31 de maig del 2017

Nou model d'informe d'avaluació



Les escoles aplicaran el nou model d’avaluació aquest final de curs.

S’informarà  les famílies de què suposa avaluar per competències, les novetats en l’informe de final de curs i els diferents instruments per avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

L’ordre d’avaluació posa èmfasi en l’avaluació formativa que identifica les dificultats al llarg del procés educatiu i permet prendre les decisions oportunes per assolir els objectius.

El nou sistema avaluatiu es basa en els termes següents: assoliment excel•lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i no-assoliment.

El Govern ha donat el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació per als alumnes de l’educació primària que els centres educatius catalans aplicaran aquest final de curs. L’avaluació per competències suposa situar l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i l’ajuda a ser més competent. Aquest  nou model es basa en les competències bàsiques fixades al currículum i deriva de l’Ordre d’avaluació de l’educació primària aprovada el 2016.

Per donar a conèixer els continguts i objectius de les avaluacions per competències entre les famílies, el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document informatiu que es repartirà als centres.

Les avaluacions abasten els àmbits següents:
-        lingüístic
o   llengua i literatura catalanes
o   llengua i literatura castellanes
o   aranès (a Aran)
o   llengua estrangera
-        matemàtic
-        coneixement del medi
o   natural
o   social i cultural
-        artístic
o   visual i plàstica, música i dansa
o   dansa

-        educació física
-        educació en valors
o   valors socials i cívics
o
o   religió

A final de cicle, 2n, 4t i 6è d’educació primària també s’avaluaran els àmbits d’aprendre a aprendre; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria; i digital.

En cadascun dels àmbits, el nou sistema avaluatiu es durà a terme amb els termes següents:
-        Assoliment excel•lent
-        Assoliment notable
-        Assoliment satisfactori
-        No-assoliment

Informes per als centres i per a les famílies

Els documents informatius donen a conèixer a les famílies els diferents canals de comunicació de què disposen amb les escoles, com ara les reunions col•lectives, les entrevistes individuals o els informes escrits. Pel que fa als informes escrits, al final de cada trimestre el centre fa el seu model propi amb la informació de l’alumne, la seva evolució en l’aprenentatge, els aspectes personals i les mesures de suport, en cas que calgui. A final del curs els centres hauran de formalitzar l’informe oficial on s’explicita el grau d’assoliment de les competències, i que enguany es farà a partir dels nous termes establerts.

La promoció dels alumnes també és un aspecte que s’exposa. Així, s’explica en què consisteix la promoció –el pas de curs- i la possibilitat de promocionar amb dificultats d’assoliment en cas que el professorat consideri que amb els suports corresponents l’alumne pot assolir els aprenentatges. També es contempla la possibilitat que un alumne romangui un curs més al llarg de tota l’etapa d’educació primària; i en cas d’alumnes amb altes capacitats el poder flexibilitzar la permanència en un curs en tota l’etapa. Per a tots dos casos l’alumne ha de disposar d’un pla individualitzat en cas que no en disposi.

Finalment, s’informa dels diferents documents oficials d’avaluació existents: l’expedient acadèmic, l’acta d’avaluació de final de curs, l’historial acadèmic de l’educació primària, l’informe individualitzat de final d’etapa i l’informe personal per trasllat durant el curs en cas de trasllat de centre.

dimarts, 10 de gener del 2017

Els alumnes de Magisteri hauran d'estudiar cinc anys de carrera





Les universitats catalanes que imparteixen estudis de Magisteri han acordat allargar a cinc cursos acadèmics els actuals graus universitaris d’Educació, de manera que tots els estudiants dedicaran l’últim període a fer «un any de pràctiques intensives en centres educatius». La proposta, que suposa convertir aquesta antiga diplomatura de tres anys en una carrera de cinc (l’equivalent als actuals quatre anys de grau més un de màster), és una de les mesures estrella de la reforma dels estudis de mestre, iniciada el 2013 a l’entendre que els docents són una peça clau per combatre el fracàs escolar i millorar, de passada, els resultats en les avaluacions internacionals (l’informe PISA, entre elles).

Un dels primers propòsits del programa per a la Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), que és l’organisme que ha proposat prolongar la carrera, és prestigiar aquests estudis perquè siguin capaços d’atraure els estudiants més brillants de batxillerat i els més vocacionals. I tot i que encara no hi ha calendari d’implantació, els promotors estan convençuts que «s’ha iniciat el camí per assegurar els nivells de qualitat més òptims», assegura Enric Prats, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i secretari de l’equip coordinador del MIF.

ESPECIALITZACIÓ MÉS TUTELADA
L’objectiu, afegeix Jaume Aguilar, assessor de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), és que els estudiants «d’educació primària, però també els de secundària» facin unprimer cicle universitari bàsic de tres anys i, després, passin ados cursos més d’especialització pedagògica, en què l’últim serà exclusivament pràctic. «No seran com les pràctiques que es fan ara, serà una formació molt més tutelada i intensiva», insisteix Aguilar. El format respondria al conegut com a 3+2.
En aquests més de tres anys de treballs del MIF s’ha introduït també un nou sistema de proves d’accés als estudis de mestre. Així, el juny vinent, els que vulguin optar a una facultat de Magisteri (pública o privada) hauran de superar un examen específic d’aptitud, que es farà juntament amb les proves generals d’accés a la universitat. «També estem estudiant com apujar el nivell d’exigència als estudiants que ja cursen els graus i com harmonitzar la formació dels docents de primària i els de secundària», detalla Prats.
Amb tot, per elevar la qualitat de la formació dels futurs mestres, els esforços no s’han de cenyir únicament a l’etapa universitària. Haurien de crear-se «programes d’acompanyament o d’inducció, com es denominen tècnicament, que facilitin la incorporació dels docents principiants a l’ofici», defensa Prats. I aquesta inducció o entrada al món laboral, suggereix, podria ser similar a la que fan els graduats en Medicina en el MIR.
EL PROBLEMA DE LA RETRIBUCIÓ
«Però com que això ja supera els límits o les competències de la universitat, ja que es tractaria d’un període de formació dins de la vida professional del docent, ha de ser la Conselleria d’Ensenyament la que ho reguli», indica Prats. Entre altres coses, perquè els professors que faran aquest MIR obligatori haurien derebre una retribució, com passa amb els metges. I ara mateix aquest no és un obstacle menor.
Actualment, els mestres que s’acaben de graduar i que s’incorporen en una escola pública d’infantil i primària ja segueixen un procés d’avaluació tutelat pel director del centre i per un mestre veterà, que els assessora en els primers mesos d’activitat. «Però no és una formació en el sentit estricte, es tracta més aviat d’una guia i només s’aplica a primària i a la pública», objecta.

No és la primera vegada que es planteja una formació específicad’aquesta mena. La mateixa Generalitat de Catalunya ha confessat que està estudiant un sistema semblant al MIR que afectaria de moment únicament els professors de secundària i el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, admetia fa un any que «valia la pena estudiar» aquesta possibilitat, també plantejada al Llibre Blanc de la Professió Docent elaborat per José Antonio Marina per encàrrec del mateix ministre. Partits polítics com el PSOE i Ciutadans ho preveuen en els seus programes electorals. 

dilluns, 19 de desembre del 2016

Catalunya elimina les notes de 0 a 10 a primària


Algunes escoles ja ho han estat explicant aquesta setmana als pares dels alumnes, però com que encara són molts els que ho desconeixen, que cap família s'endugui una sorpresa si, la setmana que ve, quan els estudiants de primària rebin les notes de la primera avaluació, no acaben d'entendre quines són les qualificacions que han obtingut els seus fills.
Tal com va anunciar la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, a principis d'aquest curs 2016-2017, en els butlletins de notes d'aquest any no hi apareixeran ni excel·lents ni suspensos. Tampoc hi haurà ni nous, ni vuits, ni quatres. Les ordres d'avaluació que han rebut els mestres de primària insisteixen que l'aprenentatge dels alumnes ha d'estar fonamentat en el treball per competències i afegeixen que, per poder-lo valorar correctament només hi haurà quatre qualificacions: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assoliment (NA), per a les assignatures suspeses.

EN CONTRA DE LA LOMCE

Aquesta mena de qualificacions són el pol oposat al que prescriu la LOMCE, que estableix de forma precisa que les puntuacions obtingudes pels alumnes es reflectiran de forma numèrica de 0 a 10 en els butlletins que s'enviïn a les famílies. "La diferència és que nosaltres, a Catalunya, estem concebent l'avaluació com una part important de l'aprenentatge i la idea és avaluar per aprendre, no només per qualificar", ha justificat la directora general d'educació primària, Carme Ortoll, en declaracions a Catalunya Ràdio.
A més, els docents hauran d'explicar prèviament als nens quins criteris d'avaluació aplicaran a cada activitat i podran puntuar els alumnes en funció de plans individualitzats amb criteris de cursos inferiors o superiors als quals estan matriculats, segons les seves capacitats.

dimecres, 23 de novembre del 2016

La recepta de l'èxit: famílies implicades, treball en equip i gens d'improvisació



MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / ElPeriodico.cat

Els resultats -contrastables- que obtenen els alumnes del col·legi públic Joaquim Ruyra de l'Hospitalet són el fruit, assegura l'equip directiu del centre, de moltes hores de treball en equip al claustre de professors, de moltes reunions i converses amb les famílies dels alumnes i de molta, molta planificació. En educació no hi ha fórmules màgiques, però aquí hi ha una petita guia de mesures que funcionen. Digui el que digui l'informe PISA.

PARES QUE ENTREN A L'AULA

“I si tornes a perdre una altra vegada el mòbil, Wanda, passa tu mateixa per aquí, que sempre hi trobaràs algú”, s'acomiada Raquel García, a la porta de l'escola, la directora del Joaquim Ruyra, després d'una reunió amb la jove mare d'un alumne, a qui feia dies que intentaven localitzar. Aquesta és, assegura la docent, una de les claus de l'èxit del centre: l'estreta relació que hi ha amb les famílies. "Sempre som a la porta de l'escola, a l'entrada i la sortida dels alumnes, a la seva disposició per si han de consultar alguna cosa... I si fa falta, anem nosaltres a casa seva", afirma.

La difícil situació per la qual passen moltes famílies d'alumnes no és excusa perquè no participin en la vida del col·legi. “Al contrari. Els animem que vinguin a ajudar-nos a la classe, perquè vegin com progressen els seus fills i, de passada, observin com tractem nosaltres els nens i ells aprenguin a fer-ho”, assenyala Miquel Charneco, cap d'estudis. El curs passat hi va haver més d'un centenar d'intervencions de familiars en activitats del centre.

PROFES QUE S'ARREMANGUEN

Un problema administratiu va deixar el Joaquim Ruyra fora de la llista de centres educatius de màxima complexitat socioeconòmica i, per tant, sense la plantilla de mestres addicionals que la Conselleria d'Ensenyament destina a aquest tipus de col·legis, explica Jaume Graells, regidor d'Educació de l'Ajuntament de l'Hospitalet. “Estem treballant per solucionar-ho”, afirma el polític. Malgrat això, la trentena de docents que treballen al col·legi “han aconseguit que una escola que fa uns anys era un centre amb greus problemes socials i de convivència, ara s'acosti a l'excel·lència”, destaca Graells.

La cohesió aconseguida entre el professorat (malgrat que cada any hi ha un nombre important de trasllats i de noves incorporacions) també inclou docents ja jubilats, que col·laboren per hores amb l'escola, i el personal d'educació especial, que s'integra en el treball de l'aula. I important: regna la pau social entre alumnes i famílies, malgrat la variadíssima diversitat cultural que hi ha.

COMUNITAT D'APRENENTATGE

Les aules obertes, l'aprenentatge actiu i col·laboratiu entre els alumnes... Però gens ni mica d'improvisació. El treball al Joaquim Ruyra “segueix el model de les comunitats d'aprenentatge, que és un sistema avalat per estudis internacionals”, indica Raquel García. Aquesta metodologia s'aplica des del curs 2008-2009 i, des d'aleshores, no només han millorat els resultats en les proves de competències bàsiques de primària, sinó que “gairebé el 90% dels alumnes que arriben al batxillerat a l'institut del barri, el Fontserè, són exalumnes del Ruyra”, diu amb orgull.

“L'avaluació la porten a terme a través d'una prova d'autoavaluació pròpia, en què totes les competències que han d'adquirir els alumnes a cada nivell estan detalladament definides”, explica el regidor Graells. “Utilitzem llibres de text convencionals, de l'editorial Vicens Vives, però també recursos digitals, objectes manipulables i debats dialògics. I procurem organitzar tantes sortides escolars com ens és possible, encara que hi hàgim d'anar en metro”, detalla la directora.

dijous, 10 de novembre del 2016

Curs online europeu per a l'èxit educatiu



Si encara no ho heu fet, ja podeu accedir al curs de formació en línia dirigit a totes les famílies per influir en l'èxit educatiu dels fills i filles. Només heu de sol·licitar una clau d'accés per poder entrar a veure tots els continguts, realitzar tasques, participar als fòrums, i molt més. A més, us recordem que ja està disponible la guia FamilyEduNet en diferents idiomes de la Unió Europea per tal que el major número de famílies puguin implicar-s'hi i ser claus en l'èxit educatiu. Feu-hi una ullada!



Curs online europeu per a l'èxit educatiu


dilluns, 3 d’octubre del 2016

Mig miler de centres seran d'Escola Nova 21



Si hi ha alguna cosa de què es parla en el món de l’educació és de les escoles innovadores. I dins d’aquesta onada, el programa Escola Nova 21 hi té un protagonisme indiscutible. Després que a l’abril mostressin la seva declaració d’intencions, ahir van fer públiques quines són les escoles que podran fer la transformació amb la seva ajuda. Tot i que el programa estava previst per a 200, finalment els 456 centres educatius que ho han demanat podran sumar-se a aquest projecte d’innovació educativa gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona i el món local.

 “Hem rebut tants missatges d’escoles preguntant què passaria si en quedaven fora que vam donar voltes sobre com evitar-ho”, va apuntar ahir el director del programa Escola Nova 21, Eduard Vallory. La solució, explica, ha passat pels acords amb els municipis i la Diputació de Barcelona. L’acord amb la Diputació incorpora un nou model de xarxes d’innovació compartida distribuïdes pel territori. Són una cinquantena de xarxes locals, formades per 10 centres cadascuna, que compartiran els processos de transformació i les experiències. La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, va assegurar ahir que faran una aportació d’entre 100.000 i 150.000 euros per acompanyar la fase de creació d’aquestes xarxes locals, cadascuna de les quals comptarà amb un tècnic municipal.

Al seu torn, la Diputació i Escola Nova 21 promouran aquestes xarxes locals, “oferint metodologies i suport tècnic a centres educatius i municipis”. Segons va apuntar ahir Vallory, la voluntat és sumar a aquesta aliança les altres tres diputacions. Dels centres que han demanat sumar-s’hi, un 78% són de comarques barcelonines, un 8% de gironines, un 8% de tarragonines i un 6% de lleidatanes.

Davant d’aquestes xifres, s’està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per desenvolupar un model de xarxes que “respongui a l’especificitat de la ciutat”, ja que són més d’un centenar els centres barcelonins que en formaran part. “Ens ha sorprès molt la resposta que hem tingut. Hem donat dos mesos i mig i hem fet tallers en què els avisàvem que aquest procés seria molt llarg i complicat. Tot i així, l’èxit ha sigut brutal”, va apuntar.

lnici del programa: el desembre

Si s’observa la naturalesa d’aquests centres es veu que un 68% són públics, i un 32% concertats. A més, el 40% tenen educació secundària i hi ha un 15% de centres de màxima complexitat. Tot i que no se sap la xifra total d’escoles innovadores de Catalunya -és molt difícil comptabilitzar-ho-, per als seus promotors aquesta varietat d’Escola Nova 21 és una “mostra representativa del sistema català”. El calendari d’execució del programa es manté i a partir del desembre una mostra representativa de 30 centres començarà un “ mentoring [mestratge a partir de l’experiència] de tres anys”. La selecció dels centres es farà tenint en compte la distribució territorial, el perfil socioeconòmic i la titularitat.


divendres, 10 de juny del 2016

Els escolars de Cantàbria faran una setmana de vacances cada dos mesos de classe


La Conselleria d'Educació de Cantàbria té previst programar aquests dies activitats als centres per facilitar la conciliació als pares

elperiodico.cat

El calendari escolar de Cantàbria per al curs escolar vinent inclou una setmana de vacances cada dos mesos. Això no suposarà una reducció de la càrrega lectiva, que seguirà sent de 175 dies, segons va acordar dimarts la Mesa d'Educació d'aquesta comunitat, integrada per la conselleria i els sindicats.

El conseller càntabre d'Educació, Ramón Ruiz, ha precisat que el curs es repartirà en cinc períodes lectius -el més curt de 31 dies i el més llarg de 44-, amb l'objectiu que els actuals 'trimestres' no siguin "tan llargs". Ruiz ha explicat que l'única diferència respecte al calendari anterior són els dies de vacances que es fixaran al novembre, perquè la resta -Nadal, Carnaval i Setmana Santa- ja existien, i ha avançat que la conselleria té previst programar aquests dies activitats als centres per facilitar la conciliació als pares.

Segons inclou el calendari, els alumnes i professors càntabres tindran, a partir del 8 de setembre (data d'inici del curs), un primer període de 35 dies de classe, i després vindrà una setmana de vacances, concretament del 31 d'octubre al 4 de novembre.

El segon període lectiu serà de 33 dies, i després hi haurà dues setmanes sense classe, del 26 de desembre al 6 de gener (festiu), i el tercer període serà de 32 dies, amb una altra setmana a continuació de vacances, del 23 al 28 de febrer.

El quart període serà el de menys dies lectius, en concret 31, amb una altra setmana a continuació de vacances entre el 17 i el 21 d'abril, i l'últim i cinquè període lectiu serà el més llarg, de 44 dies, fins a finalitzar el curs el 23 de juny.

MENJADOR ESCOLAR A L'ESTIU

Després de la reunió de la Mesa d'Educació, Ruiz ha assegurat que els centres que fins ara obrien els mesos de juliol i agost, amb menjador escolar, seguiran oberts i que també s'hi sumaran les propostes que han plantejat alguns ajuntaments.

L'acord també recull la reducció de la jornada als professors d'ESO, amb l'objectiu que els docents tornin a les 18 hores lectives que tenien a la setmana el 2011, amb un màxim de 21 hores que es compensaran com a hores complementàries.

dilluns, 30 de maig del 2016

L'Ofici d'Educar, de Catalunya Ràdio


Us volem recomanar un programa de Catalunya Ràdio: “l’Ofici d'Educar".  En la seva segona temporada continuen fent reflexions per a pares/mares i educadors. Va dir Nelson Mandela que l'educació és l'arma més poderosa que tenim per canviar el món. I aquest és el punt de partida de "l'Ofici d'Educar". Podem contribuir a fer nens/nenes ciutadans del futur més feliços, i un món millor gràcies a un educació més conscient i holística, que tingui en compte tota la persona: ment, emocions i esperit. "L'Ofici d'Educar" és un programa en la línia de l' "Ofici de viure", però centrat en l'educació. Són monogràfics al voltant de l'educació, com una escola de vida: on desenvolupar l'educació emocional; créixer en el contacte amb la família; educar i aprendre de la diferència; despertar el gust per la lectura; potenciar el moviment corporal dels nens; descobrir als infants i joves el tresor que porten dins; preguntar-se fins a quin punt els fills són un mirall; entendre com fer filosofia amb nens; educar des de l'art; com podem alimentar els nens amb més consciència; i com podem posar les tecnologies al servei de l'educació. Reflexionen sobre com és i com hauria de ser l'educació amb experts de rigor, de l'àmbit universitari i de l'educació en general: psicòlegs, pedagogs, mestres, terapeutes i educadors amb àmplia experiència, i que tenen tots en comú que estimen l'art d'educar.

Podeu escoltar els Podcasts en el següent enllaç o en la pàgina web:




dilluns, 25 d’abril del 2016

La revolució de l´escola del segle XXI



Neix una plataforma per consolidar el sistema educatiu avançat i fer créixer els centres que hi apostin


Que les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s’empoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa s’han unit sota el paraigua d’ Escola Nova 21 perquè les escoles catalanes facin la transició definitiva cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d’una prova pilot -que compta amb el suport del departament d’Ensenyament, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica- que acompanyarà 200 escoles durant tres anys per fer el canvi “cap al sistema del segle XXI”. D’aquesta manera, es pretén que el que han fet  desenes d’escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara nous centres amb l’acompanyament d’entitats.

“Es tracta de generar el marc i les condicions perquè Catalunya tingui un sistema educatiu avançat”, va reivindicar ahir el director del programa Escola Nova 21 i p resident del centre Unesco de Catalunya, Eduard Vallory, que va afegir que pretenen generar un “ecosistema educatiu que doni respostes a les necessitats del segle XXI”. El mirall són els centres que treballen per projectes, que no utilitzen llibres de text i que no fan servir exàmens per avaluar els seus alumnes, entre altres coses.

“Amb aquest projecte volem que els nostres nens es converteixin en infants amb una vida plena i amb valors de ciutadania”, va reivindicar ahir Vallory, que va afegir que els estudiants han de viure l’aprenentatge com un “procés de gaudi”. Al projecte s’hi han adherit 26 escoles capdavanteres d’arreu de Catalunya -tant públiques com concertades- que pel seu propi peu ja implanten des de fa anys el sistema d’educació avançat. Entre aquests centres, destaquen el Col·legi Montserrat, l’ Escola dels Encants, l’ Escola Fructuós Gelabert, l’ Escola Sadako, l’ Institut-Escola Les Vinyes i els Jesuïtes Lleida, el Col·legi Claver-Raimat, entre d’altres. “Això no ha de ser un club, sinó una primera onada del que ha de venir”, va manifestar Vallory. I per aquest motiu, totes les escoles que “tinguin predisposició de canvi” i que vulguin rebre acompanyament es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol a Escola Nova 21.

Avaluació dels centres

De totes les que s’hi inscriguin se’n seleccionaran 200, a les quals es guiarà i se’ls ensenyarà a fer la transició al nou model a través d’eines, espais de reflexió o indicadors d’avaluació. D’entre aquestes, 30 rebran un acompanyament “intensiu” per poder garantir el canvi i treballaran conjuntament amb les escoles amb pràctiques avançades. La UOC serà l’encarregada de la part de recerca dins el projecte i avaluarà l’efectivitat i els resultats de les actuacions que es desenvolupin als centres.

“Si no apostem pel sistema d’educació avançat creurem que els sistemes antics són els nostres objectius i que les escoles han de ser preparadors d’exàmens”, va denunciar ahir Vallory. En aquest sentit, va reivindicar que els “nous instruments han de superar les eines antigues” i va defensar l’autonomia de cada centre. “Hi ha moltes escoles de perfil diferent compartint el mateix camí”, va insistir.

Canvi de model

Per als impulsors d’aquest projecte, actualment hi ha una “bretxa entre el discurs i la pràctica” i per això s’erigeixen com el col·lectiu que pot aportar una “visió conjunta” al sector. “Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al nou sistema”, va apuntar ahir el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que va reivindicar que cal una educació adequada als nous temps. “Un nen que avui té 5 anys, d’aquí 15 tindrà davant seu un panorama radicalment diferent i el sistema educatiu ha d’estar a l’altura”, va insistir Vallory.

Obrint un dels melons més polèmics, Mir va recordar que actualment ja hi ha moltes escoles que funcionen amb aquest sistema però que, en canvi, els sistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències. “Vivim en un món diferent del d’abans i necessitem evidències que mostrin que ho estem fent bé”, va reivindicar Mir, que va reclamar mesures per avaluar les competències que s’adquireixen mitjançant l’escola que funciona per projectes.

En aquest sentit, va assegurar que tenen la “certesa” que estan formant els nens perquè puguin tenir “una vida plena”. Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d’escoles “deixin de ser la perifèria del sistema”, Escola Nova 21 veu necessari el suport de la Generalitat i dels ens locals. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, va reivindicar ahir durant la presentació que “és important que se sumin cada vegada més actors” en aquest procés. Llobet va assegurar que el Govern actuarà de facilitador d’aquest sistema i que, per tant, actuarà com “el bon mestre, que és el que acompanya l’alumne”.

Ensenyament hi dóna suport

“Si avui prenem la paraula és per mostrar que som aquí”, va expressar Llobet, que va assegurar que volen ser un “agent que acompanyi”. En aquest sentit, va defensar que “si no ens posem mai a caminar no aconseguirem mai aquest camí” i va afegir que els beneficiaris no seran les escoles, “sinó tota la societat”. En la mateixa línia, Mir va recordar que es tracta de posar l’organització “al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés”. “La cultura no és un punt d’arribada, sinó que ha de ser un procés de millora contínua”, va apuntar, i va defensar la necessitat d’estar obert a l’entorn.7

dimarts, 1 de març del 2016

Prevenció de l’assetjament entre nens i joves. Guia per a les famílies.


L´assetjament es dóna quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera repetida per un o més companys.

És important diferenciar l’assetjament escolar d’altres actituds entre iguals com una baralla o una broma pesada aïllada. Per parlar d’assetjament cal que les conductes agressores es reprodueixin de manera sistemàtica, tinguin la intenció de fer mal i que, com succeeix en la majoria dels casos, la víctima no pugui o no sàpiga defensar-se.

Les conductes d’abús solen donar-se en els espais físics concrets, però no sempre controlats pels adults (lavabos, passadissos, vestidors...), i durant l’horari lectiu i/o a les sortides i entrades del centre escolar. Darrerament, amb l’ús de mitjans tecnològics, com els mòbils o Internet, han aparegut noves formes d’assetjament. 

Descarregueu-vos la guia per a famílies que ha editat el Departament d'Ensenyament.

També podeu consultar el web Educacontes que us presenta uns quants contes per poder parlar del tema amb els vostres fills i filles:


El tresor de l’Elna
Elena Ferreira
Il·lustració: Marta Navales
Editorial: Associació Àmbar

Edat recomanada: de 4 a 10 anys

L’Elna té set anys i li costa dir NO! Això fa que l’Elna acabi fent coses que no vol fer. Però la nit del seu aniversari, la lluna li mostrarà a l’Elna que, al seu interior, hi ha un tresor que la pot ajudar.

El conte El tresor de l’Elna és la primera part del projecte Obre els ulls, que ha iniciat l’Associació Àmbar amb la finalitat de combatre el maltractament infantil. Aquest projecte té la voluntat que es comenci a parlar dels diferents tipus d’abús existents, així com la detecció, prevenció i intervenció. L’objectiu principal, però, és poder donar les eines i els recursos adequats als nens que estan patint algun tipus d’abús i també als que no els estan patint actualment i així poder-los evitar en un futur. Els beneficis del llibre aniran destinats íntegrament a oferir tallers de prevenció a les escoles, assessorament i tractament a persones víctimes de maltractament.



La Marta diu No!
Cornelia Franz
Il.lustració: Stefanie Scharnberg
Traducció: Carme Gala
Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partir de 6 anys

Quan la mare plega tard de treballar, la Marta, en sortir de la guarderia, sempre va a ca l’avi Francesc, el veí que viu al pis del costat. De fet, a la Marta l’avi Francesc li cau bé, però darrerament s’arramba massa quan toquen el piano i li fa petons mullats. La Marta no sap com explicar-ho a la mare, això. Un dia es posa malalta, i per fi diu a la mare que ja no té ganes d’anar a ca l’avi Francesc. La mare no s’enfada gens, i aleshores la Marta ja no ha de tornar a casa del veí.

Un llibre per ajudar les nenes i els nens a posar límits i a dir que no.



Juul
Gregie de Maeyer i Koen Vanmechelen
Editorial: Longuez Ediciones, 1996

Edat recomanada: a partir de 8 anys

En Juul és un noi que davant l’assetjament i abús dels seus companys i companyes de l’escola decideix anar perdent totes aquelles coses de les que els altres se’n riuen: els cabells, les orelles…

Una història molt crua i dura, però alhora molt real i que pot ajudar a prevenir situacions d’assetjament escolar.

dijous, 11 de febrer del 2016

El cinema com a recurs educatiu


El cinema té el valor en si mateix de ser transmissor de comportaments humans. Des dels seus inicis, els relats que compta el cinema han afectat generacions de persones mitjançant els seus arguments, els seus continguts, les seves imatges i les seves idees. El cinema és cultura popular, art i espectacle. Les trames i els temes del cinema poden i han de ser portats a les aules o a les nostres cases com a element reflexiu i, per tant, orientador de comportaments. En els següents blogs es presenten algunes pautes per utilitzar el cinema a les aules o com a valor educatiu a casa i es fonamenta la seva necessitat i importància en la funció orientadora. S'incideix en el valor d'aprendre dels altres, en la importància de l'anàlisi de pel·lícules, en la introducció en els grans temes que tracta el cinema i en la seva importància en l'adquisició de la sensibilitat cap a valors expressius, cognoscitius i creatius:





divendres, 22 de gener del 2016

Scratch: deixeu que els nens programin!


El llenguatge de programació per a nens Scratch s'ha convertit en una eina cabdal en algunes escoles i entorns educatius per afrontar alguns dels grans reptes de l'educació com l'atenció a la diversitat o l'aprenentatge a partir de l'error.

Què és?
Scratch és una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. També poden treballar amb bases d’animació i programació de l’ordinador amb l’ajuda d’una interfície gràfica senzilla, i gràcies al seu entorn col·laboratiu es poden compartir projectes, scripts i personatges en la web. És desenvolupat pel grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab per un equip dirigit per Mitchel Resnick i el projecte s’inicià l’estiu del 2007. Scratch es pot instal·lar i distribuir lliurement en qualsevol ordinador amb Windows, Mac OS X o Linux, i des de la versió 2.0 també és possible la programació en el núvol. El codi font està disponible sota una llicència que permet les modificacions per a usos no comercials.(Font: Viquipèdia)
Podeu descarregar el programa a:
Scratch
http://scratch.mit.edu/
Web oficial de l’aplicació. Molt interessant registrar-se per a poder accedir a una completa col·lecció de projectes.
Scratch català
http://scratchcatala.com/
Portal català de l’aplicació. Amb tutorials, una guia per qualsevol que es vulgui introduir en el món de la programació i una introducció per tothom que vulgui fer les primeres passes en la programació, projectes, vídeos, escoles sobre que utilitzen l’Scratch, recursos, i descàrregues de diferents versions de l’aplicació.
Aprendo Scratch
https://sites.google.com/site/aprendoscratch/home
Tutorial seqüenciat pas a pas en 14 sessions per a aprendre a programar amb l’Scratch.
Videojuegos y robots
http://canaltic.com/vr/index.html
Projecte d’ús educatiu de les TIC que té com a finalitat iniciar l’alumnat entre els 11 i els 14 anys en el disseny de quatre tipus de materials fent servir el programa Scratch: videojocs, diàlegs, traçats geomètrics i control de robots.
Les Scracht cards 2.0 en català
http://www.codemads.com/wp-content/uploads/Scratch-Cards-2-en-catal%C3%A0.pdf
Conjunt de fitxes preparades per ser impreses que contenen petites activitats per aprendre a fer servir Scratch sense saber-ne gens. Les 12 targetes estan ordenades de l’1 al 12 segons el grau de dificultat de la tasca que proposen. Tot i així, es pot començar per qualsevol de les targetes ja que proporcionen informació molt detallada sobre els passos a seguir.
Programació amb Scratch: Quadern de treball i guia per docents
http://www.eduteka.org/modulos/9/334/1122/1
Material didàctic per alumnes de primària (CM/CS) i orientacions per al professorat per aprendre a programar amb l’entorn Scratch. El contingut d’aquesta programació és fonamenta en l’Espiral de la Creativitat desenvolupada pel “Life Long Kindergarten” del Laboratori de Mitjans del MIT, dirigit pel Dr Mitchel Resnick, i en l’adaptació de la metodologia per solució de problemes plantejada pel matemàtic George Polya.



dijous, 14 de gener del 2016

Límits o Normes


Sobre la necessitat de “posar límits”

Article de Júlia Prunes, publicat a l'ARA

Fa temps que sento parlar de “la necessitat de posar límits” en l’educació i la criança dels nens i les nenes. Personalment, aquest enfoc no em convenç i vull explicar-vos per què.

Segons el diccionari (ja sabeu que m’agrada ser fidel al significat de les paraules), un límit és la “part extrema, punt on termina un territori (…)” o també el “punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat”. També, segons el diccionari, limitar és “fixar, assenyalar, ésser el límit o els límits d’alguna cosa”.

Llavors, “posar límits” equival a “limitar” i, a mi, això em grinyola una mica. Per començar, el verb “posar”, no m’hi encaixa. Els límits, hi són o no hi són. I, en tot cas, en comptes de “posar-los” el que fem, en realitat, és “imposar-los”.

Educar, limitar, imposar… ho veieu per què no m’acaba d’agradar com sona?

Amb això no vull dir que sigui partidària d’una educació basada en el “deixar fer” i el “campi qui pugui”, per mi, és evident que la llibertat comporta una responsabilitat i això implica una certa regulació.

Així doncs, en comptes de “límits” jo prefereixo parlar de “normes” o de “regles” que, segons el diccionari són “Allò que ha de dirigir la conducta de les persones (…)”. Les normes es formulen en positiu, persegueixen uns objectius clars, són constructives i ens ajuden a estructurar, d’alguna manera, la convivència. Permeten el diàleg i el consens, les podem revisar i matisar, i admeten certa flexibilitat. En canvi, els límits, no. Solen ser rígids, delimiten “fins on” podem arribar sense mostrar-nos “com”.

Per posar un exemple, un norma de convivència, seria “tractar-se amb respecte”. Si volem educar seguint aquesta norma, ens caldrà parlar sobre què volem dir quan diem “respecte” i com es tradueix això, en el dia a dia de tota la família. De forma natural, i sense que ningú els hagi de “posar” ni tampoc “imposar”, els límits es faran evidents: en una educació i/o criança basada en el respecte, els crits, els insults, els càstigs… no hi tenen lloc. Per ser justos i coherents, les normes haurien de ser respectades tant per grans com per petits, demanen la implicació de tothom.

En canvi, si en comptes d’establir unes normes o unes regles de convivència, ens dediquem a “posar límits”, ens limitarem a fer un llistat de NOs: no cridis, no peguis, no insultis, no em parlis així, no trenquis res, no et colis… La diferència és notable, oi?

De límits n’hi ha, és clar que sí, i són necessaris per a la vida i per a l’educació! La paciència té un límit, i la tolerància, la confiança, les nostres “forces”… Aquests límits, senzillament hi són, no cal “crear-los” ni “posar-los” enlloc, només aprendre a reconèixer-los i senyalitzar-los de forma adequada per tal que els altres puguin identificar-los abans de sobrepassar-los.

Adonar-nos-en és el primer pas, comunicar-los, el segon. Ens caldran dosis d’assertivitat i d’empatia. Haurem d’aprendre a escoltar amb molt més que les orelles. Necessitarem prendre consciència de les nostres emocions, aprendre a expressar-les i també a regular-les. Ens haurem de preguntar com ens volem sentir i com volem fer sentir als altres, dialogar, acostar posicions… Acceptar-nos amb les pròpies limitacions i treballar per superar-les. Admetre els errors i reparar els danys que hàgim pogut ocasionar…

Escric aquestes paraules convençuda i alhora conscient que, a mi, encara em queda molt camí per recórrer. Que encara “imposo límits” als meus fills, a vegades per falta d’unes normes clares, d’altres per pura incoherència o per falta de constància… junts, però,  n’anem aprenent, pas a pas, dia a dia… i anem creixent en família.

dimecres, 23 de desembre del 2015

Aquest Nadal, com educar en el consum responsable?



Tenint uns criteris clars sobre el que s'ha de consumir dins l'àmbit familiar i saber dir que no al que no és adequat per als vostres fills, tenint en compte les edats, les característiques i les necessitats reals.

Evitant el consum mecànic, és a dir, aquell que els vostres fills fan, seguint les tendències que marquen els mitjans de comunicació o per imitació dels seus amics.

Evitant els excessos de regals i valorant el que es té.

Pensant en el conjunt de la família a l'hora de fer regals. Compartir els regals en família és una manera d'educar i d'afavorir els vincles afectius i comunicatius.

Observant com estan fets els productes (si respecten les condicions de treball, el medi ambient...). Només si tenim en compte aquests aspectes podrem tenir empreses responsables.

Dedicant un temps a orientar els fills perquè sàpiguen escollir els productes amb criteris responsables per tal de ser menys vulnerables als estímuls de la publicitat.

Fomentant els regals no materials, per exemple regalar objectes elaborats per un mateix o temps en família per fer activitats junts.

Evitant la cultura de la compra compulsiva que ens porta a acumular i llençar. Cal valorar l'objecte i tenir-ne cura per mantenir-lo en el temps.

Recordant que no tots els nens i joves tenen les mateixes possibilitats. El Nadal és una bona època per fer activitats solidàries, com dur regals a nens hospitalitzats o compartir un temps amb ells.

Sent un model de consumidor responsable per als vostres fills. Els nens i joves aprenen més amb les vostres accions que no pas amb les vostres paraules.

Font: Generalitat de Catalunya

dimarts, 15 de desembre del 2015

Educació 2030: quina qualitat per a quin aprenentatge


Article de: Eduard Vallory a l'ARA.

Si segons prenguem unes decisions o altres en educació el nostre país s’assemblarà més a Corea o a Finlàndia, quines triaríem? Molts ens ho hem preguntat aquesta setmana, en el marc del Fòrum Mundial d’Educació, on el secretari general de l’ONU i el director del Banc Mundial han mostrat el model educatiu coreà com la raó principal del creixement econòmic sense precedents d’aquest país.

El Fòrum, impulsat per la Unesco, ha aplegat a Corea 130 ministres d’Educació d’arreu del món, juntament amb responsables d’institucions internacionals i multilaterals i responsables de la societat civil. Allà el miler de participants hem analitzat el progrés que s’ha dut a terme a tot el món des del Fòrum anterior, l’any 2000, així com els objectius i el full de ruta de cara al 2030. Però plantejar objectius globals per a l’educació requereix dues aproximacions complementàries.

Una comprèn els objectius referits al desenvolupament econòmic i social a escala mundial, tant pel que fa a cooperar amb els països on cal garantir l’accés a una educació de mínims, com pel que fa a desenvolupar els valors de sostenibilitat i ciutadania global. I l’altra ha de tractar de la profunda transformació en l’accés al coneixement i en les competències necessàries per a la vida que tenen els infants nascuts en l’era digital, una transformació tan transcendent com ho va ser la invenció de la impremta.

Si ens centrem en la segona, veurem que el debat mundial, com el de casa nostra, viu en la confusió d’intentar definir què vol dir avui educació de qualitat, quines són les competències necessàries per a la vida, i quins mecanismes permeten avaluar-les, sotmesos com estem a la forta inèrcia d’un model d’escola transmissora i academicista creada per a la societat industrial que ja no existeix.

En efecte, la Declaració sobre Educació 2030, adoptada pel Fòrum, afirma que “l’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de les competències bàsiques d’alfabetització ( literacy) i numèriques ( numeracy), així com de competències analítiques, de resolució de problemes i altres competències cognitives, interpersonals i socials d’alt nivell”. Però molts sistemes educatius encara es basen en la transmissió de coneixements finalistes, i confonen aprendre millor les competències numèriques amb fer més classes de matemàtiques, o aprendre millor les competències lectores amb fer llegir els infants com més aviat millor.

A la sessió inaugural, el premi Nobel d’economia James Heckman va discrepar públicament del missatge d’èxit de Corea. Va recordar que PISA és un indicador comparatiu, però no l’únic, i que confondre’l amb un rànquing té l’efecte nefast que els països no tinguin en compte moltes altres competències crucials, com les socioemocionals, en el cas dels estudiants coreans, que són igual d’importants o més per al seu futur aprenentatge i èxit, tot i que no s’estiguin avaluant internacionalment.

La tesi de Heckman coincideix amb el que ens explicava fa poques setmanes a Boston el catedràtic del MIT Mitch Resnick, impulsor de l’innovador sistema de programació per a infants Scratch: en la nova societat que s’està configurant, les competències clau seran pensar críticament, aprendre ràpid i ser creatiu i adaptable. El mateix MIT està a punt d’impulsar una iniciativa innovadora de formació de mestres en ciències, matemàtiques i tecnologia, deixant enrere el llibre de text i l’enfocament disciplinari i basant-se en la pràctica i l’enfocament competencial.

De fet, els documents de la Unesco, els principis de l’aprenentatge de l’OCDE i el consens de la comunitat científica internacional ja indiquen que l’escola transmissora memorística separada per disciplines no genera aprenentatge útil per a la vida. Resulta sorprenent, doncs, que segueixi havent-hi tanta resistència al canvi.

La bona notícia és que al nostre país hi ha moltes escoles, directors, mestres i famílies que estan liderant aquest canvi que posa l’aprenentatge competencial al centre, té en compte les emocions dels infants i estimula el seu desig insaciable de conèixer, que és el motor de l’aprenentatge. Un canvi que entén que les persones som diferents i aprenem de manera diferent però de forma cooperativa, i que transforma el rol del mestre.

Jo també penso, com Heckman, que Corea no és el nostre model. Però no oblidem que les decisions sobre educació que prenem avui determinaran el model de societat de demà. A Finlàndia ho tenen clar, i han decidit que el seu sistema educatiu substituirà les assignatures clàssiques separades per disciplines per projectes competencials globalitzadors. Com les escoles catalanes citades ja fan.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Per què Finlàndia està canviant "el millor sistema d'educació del món"?



Article de La Nación

Finlandia, conocida por contar con uno de los mejores sistemas educativos del mundo, prepara un cambio radical con el que espera mejorar la calidad de sus escuelas: la abolición de las distintas materias.

Y es que, a partir de 2016, todos los centros de enseñanza del país nórdico empezarán a aplicar un método nuevo conocido como phenomenon learning. Bajo este sistema las clases tradicionales serán desplazadas por proyectos temáticos en los que los alumnos se apropiarán del proceso de aprendizaje.

"En la educación tradicional, los alumnos van a su salón y tienen clases de matemáticas, después de literatura y luego de ciencias", le dice a la BBC Marjo Kyllonen, gerente de educación de Helsinki. "Ahora, en lugar de adquirir conocimientos aislados sobre diferentes materias, el papel de los estudiantes es activo. Ellos participan en el proceso de planificación, son investigadores y también evalúan el proceso", explica. Según Kyllonen la razón es que la forma tradicional de educación, dividida entre diferentes materias, no está preparando a los niños para el futuro, "cuando necesitarán una capacidad de pensamiento transdisciplinaria, mirar a los mismos problemas desde distintas perspectivas y usando herramientas de distintos tamaños".

Una experiencia colaborativa

La capital finlandesa ha estado en la vanguardia del desarrollo de esta nueva metodología, en la que los alumnos pueden elegir un tema de su interés y planificar su desarrollo conjuntamente con sus profesores.

A modo de ejemplo de cómo funciona este método, Kyllonen le contó a la reportera de la BBC Sarah Montague el caso de unos niños de cuarto grado que decidieron con su profesor trabajar sobre el fenómeno de los teléfonos inteligentes. "Dijeron que les gustaría saber sobre la historia del desarrollo de la telefonía", cuenta.

"Un tema que les servía para estudiar matemáticas, estadísticas, para saber por qué razones la gente usa los teléfonos, literatura, al indagar sobre cómo los mensajes de texto han cambiado la forma de escribir y así por el estilo". "Era su idea, por lo que inmediatamente podían conectar con el tema", apunta.

El phenomenon learning se ha venido introduciendo en las escuelas del país de forma paulatina durante los últimos dos años, en los cuales todas las escuelas han estado obligadas a introducir un período durante el año escolar -usualmente de varias semanas- para desarrollar esta nueva forma de aprendizaje por experiencia. En el caso de Helsinki, las escuelas han sido estimuladas para establecer dos periodos al año.

De profesor a coach

Los cambios en el sistema educativo en Finlandia también implican importantes cambios para los profesores, quienes ya no tendrán el control acostumbrado sobre sus cursos y deberán aprender a trabajar de forma colaborativa con sus alumnos y con otros docentes.

Su trabajo dejará de basarse tanto en clases magistrales y será más parecido al trabajo de un mentor o de un coach que al de un catedrático. Hasta marzo de este año, ya 70% de los profesores de Helsinki habían sido entrenados en la aplicación del nuevo método.

"No creo que los profesores puedan simplemente sentarse atrás y ver lo que pasa. Creo que su papel es aún más importante que en el sistema tradicional, así que tienen que tener mucho cuidado en la manera cómo aplican este método", asegura Kyllonen.

¿Lecciones equivocadas?

Pero el nuevo método no es ajeno a las críticas. Sarah Montague conversó con Leo, un estudiante de una escuela de Helsinki sobre su experiencia con el phenomenon learning."Tiene sus ventajas y desventajas. Es algo distinto y los profesores pueden ponerse creativos y traer nuevas fórmulas de enseñar y de aprender y eso es divertido", dice. "Pero a mí no me gustaría que dure todo el año, porque es estupendo tener cierta libertad creativa para aprender de cuando en cuando pero también existe la educación tradicional que también cumple una función", comenta el joven.

El profesor de la Universidad de Cambridge Tim Oates, por su parte, compartió su temor de que los países obtengan las lecciones equivocadas de la positiva experiencia finlandesa. Oates señaló que el sistema educativo de Finlandia llegó a su mejor momento en el año 2000, cuando ese país destacó por tener los mejores resultados en el Programa Internacional para la Evaluación de Estudiantes de la OCDE (conocido como PISA). Pero que desde entonces ha venido descendiendo. Y, según el experto, los funcionarios de educación de muchas partes del mundo fijaron sus ojos en cómo eran las escuelas de Finlandia en ese momento, caracterizadas por su amplia libertad y por el hecho de que los alumnos no necesitaban presentar exámenes cada año para pasar de grado. Oates, sin embargo, advierte que las reformas que permitieron aquellos buenos resultados en el año 2000 se pusieron en marcha en la década de 1970, con elementos muy distintos como la toma de decisiones centralizada, la presencia de supervisores en cada salón de clase, grandes inversiones en la formación de los profesores y la aplicación de exámenes obligatorios para aprobar cada año.

Pero Finlandia parece dispuesta a seguir cambiando y aprendiendo. Y muy probablemente muchos otros países van a querer aprender también de su proceso.

Font: http://www.lanacion.com.ar/1850747-por-que-finlandia-esta-cambiando-el-mejor-sistema-de-educacion-del-mundo

dijous, 3 de desembre del 2015

35 contes imprescindibles per treballar les emocions


Treballar les emocions a l’escola és molt important. Com a mestre/a, cal que ensenyis als teus alumnes a gestionar les propies emocions: controlar la ràbia, conèixer la por, acceptar els errors, tenir empatia, tenir una bona autoestima …

Els contes poden ser una eina molt útil per treballar amb els infants. A partir del conte els nens/es poden verbalitzar allò que és tan difícil d’expressar, les nostres emocions i els nostres sentiments. El conte pot ser un molt bon punt de partida per iniciar debats interessants amb els teus alumnes.

En aquest article he fet un recull de contes que penso que et poden ser molt útils per treballar les emocions:

El Monstre de Colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.
Aquest conte ens ajudarà a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.
Al web de l’autora, l’Anna Llenas, podreu descarregar uns recursos molt útils per treballar el conte.
el-monstre-de-colors
És una col·lecció de conte sobre emocions i sentiments amb lletra de pal per a primers lectors. A la solapa, hi trobareu el relat desenvolupat per compartir el conte amb els infants. Amb consells per entendre i treballar l’emoció.
ScreenHunter_470 Mar. 07 16.40
Aquesta col·lecció està composta de quatre volums i al final de cada història hi ha una guia adreçada a familiars i educadors. En aquesta guia d’una forma directa i clara s’explica l’emoció bàsica que es tracta al conte. També ofereix consells i orientacions que ajuden a identificar i gestionar positivament l’emoció que es treballa en aquell moment.
dsc00342
“De vegades està content. De vegades està trist. De vegades és amable. De vegades és maleducat… Però l’elefantet sap que la mare sempre l’estimarà.”
91O4H+Dq2mL
Per què un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i d’altres ens molesti? En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències. Acceptar-les sovint no els és fàcil. Però qui els va dir que ho seria? Un conte per a nens i grans que ens parla de tolerància i de l’acceptació d’allò que és diferent, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.
baixa (3)
Llibre de format reduït que a través de 68 pàgines, il·lustrades amb colors delicats, ens aproxima a la comprensió dels sentiments que experimentem, de les emocions que vivim : la timidesa, la por, l’alegria, l’exclusió, l’orgull, l’amistat … Un llibre que ens ensenya a viure i a comprendre’ns.
les-petites-i-les-grans-emocions-de-la-vida-9788481314656
  • Què m’està passant? Editorial Lumen. Els sentiments prenen forma amb les cançons de Marc Parrot i les il·lustracions d’Eva Armisén reunides per descriure situacions que els nens i els pares identificaran ràpidament, i donaran peu a converses sobre les pròpies experiències.
baixa
La felicitat de Marta, la por d’Isaac o la tristesa de Rocío omplen les pàgines d’aquest divertit àlbum que parla dels sentiments. Un mirall en l’última pàgina reflectirà la sorpresa dels més petits a més de convertir-los en els autèntics protagonistes del llibre.
baixa
Un llibre que ens ensenya que independentment de com siguem, tots som igual d’importants davant els ulls de les persones que ens estimen; tant és que siguem alts, prims, grassos, baixets, tímids, alegres… tots necessitem amor i comprensió.
baixa (8)
  • El punt. Peter H. Reynolds. Cercle de lectors.
El Punt és una preciosa faula sobre l’esperit creatiu que tenim tots al nostre interior. Peter H. Reynolds fa una empenta a tots aquells que tossudament ens entestem a dir que no sabem o no podem expressar-nos artísticament, i ens anima a tots a”fer la nostra marca”.Un conte molt útil per treballar l’autoestima i la creativitat.
377g-300x225
Una col·lecció que conté històries senzilles amb les quals l’infant s’identificarà fàcilment, de forma que li sigui més fàcil desxifrar les seves emocions.
contes sentiments
Endevina com t’estimo narra la història de dues llebres, una de gran i l’altra més petita, que demostren com s’estimen. A partir de la comparació i de l’anar i tornar, les dues llebres van demostrant el que poden arribar a sentir l’una per l’altra. Però, entre les dues, descobriran que els sentiments sovint no són fàcils de mesurar.
ENDEVINA COM T'ESTIMO
Aquesta és l’aventura del pirata Ulisses el Barba-Roig. Un pirata que tenia tanta gana que un dia va decidir menjar-se totes les estrelles. Però com s’ho farà per arribar al cel? I què en dirà la lluna de quedar-se tota sola? Una divertida i delicada història amb sirenes, remolins de vent, balenes gegants, cofres amb tresors i moltes estrelles.
El llibre ve acompanyat d’exercicis d’educació emocional per aprofundir al màxim en l’objectiu del llibre.
baixa (2)
Sovint les emocions en els infants són un fenomen força estrany de comprendre per a sí mateixos. Els nens, al igual que els adults, també estan tristos, tenen por, estan enfadats, i necessiten sempre algú que els consoli, ja que en un infant li és molt complicat entendre i controlar les seves pròpies emocions. Un llibre sobre les emocions, amb rimes, solapes i jocs de descoberta.
101574_Cub_Emocions
Segur que vols trobar-te de gust entre els companys; que t’acceptin i que vulguin estar amb tu. Saps que tot això no sempre és fàcil. En cada un dels 20 contes, hi descobriràs algun petit secret que t’ajudarà a conviure millor amb els qui t’envolten.
baixa (1)
Aquesta col·lecció ofereix un enfocament nou, creatiu i revolucionari dins de l’educació emocional. Ecologia emocional és l’art de gestionar de manera sostenible, el nostre món emocional, de tal manera que la nostra energia emocional ens ajudi a ser millors persones, per millorar la qualitat de les nostres relacions personals i el món en què vivim.La vida és un apassionant viatge ple de territoris molt diferents. Per embarcar-nos en ell haurem de comptar amb l'”equipatge” més apropiat i tenir molts desitjosos de trobar i descobrir tresors. ¿Voleu formar part d’aquesta aventura i convertir-vos en veritables exploradors emocionals?
51b-67mYX-L._SX258_BO1,204,203,200_
A vegades als menuts els costa trobar paraules per explicar què senten. En aquest llibre viuen, amb tendresa, humor i realisme, situacions quotidianes relacionades amb l’afecte, la vergonya, la felicitat, la tristesa, l’alegria, la gelosia… En Fèlix i el seu conillet els ajudaran a identificar els seus sentiments i a posar-hi nom.
00106539156957___P1_600x600
Dos germans esquirols viuen feliços al bosc fins que un d’ells comença a acusar l’altre de tots els problemes que tenen, cosa que deteriora molt la relació entre ells. El conte tracta temes com: la culpabilitat, l’egoisme, la ràbia, la solidaritat, la justícia.
baixa (10)
En aquesta faula d’amor i llaços familiars, els autors, ens ajuden de nou a parlar de sentiments amb els nens , a expressar-los, a alliberar les seves pors secretes responent a les seves preguntes i inquietuds. Així els ajudem a estimar-se i acceptar-se tal com són.
Un conte per treballar l’amor. Es tracta d’un conte sense paraules, i és que de fet, no li calen. És a través de les seves il·lustracions que descobrim una fantàstica història d’amor, els protagonistes aprenen a compartir, respectar i sobretot, estimar. Unes imatges molt cuidades, amb un fil argumental preciós.
baixa (5)
  • Les emocions. Susanna Arànega, Joan Portell, Anna Nolla. Editorial la galera
Recull de contes per treballar les emocions i els sentiments. Aquest conte forma part de la col·lecció “Aprenem”. Amb lletres majúscules i frases curtes, ajudaran els nens i les nenes a treballar les emocions.
435c5a93788e34286198c39be2072b41
  • El nen gris. Lluís Farré Estrada\Gusti (il·lustr.) Editorial La galera.
Excel·lent àlbum il·lustrat que explica la història d’un nen que, quan neix, és totalment gris i insensible a la realitat que l’envolta. Fins que no li passa un fet excepcional, no descobrirà la importància de les emocions. Premi Hospital Sant Joan de Déu 2006 – Premi Serra d’Or 2007 – Premi Junceda 2007 (Il·lustració) – The White Ravens List 2007
el nen gris
En Max és un eriçó molt simpàtic que sempre es ficava en embolics. Estava molt trist perquè no podia controlar les seves emocions, cada dia s’enfadava, se sentia frustrat i de seguida es barallava amb tothom. Fins que un dia, la seva mestra el va ajudar i li va ensenyar a solucionar els problemes. En Max va aprendre 4 passos per conèixer les seves emocions i controlar les que no el feien sentir bé.
baixa (2)
Un recull de contes pensat perquè grans i petits llegiu junts i parleu de les coses que us preocupen. Cultivar de ben petits la intel·ligència emocional ens proporciona aquells recursos necessaris per fer front a la vida adulta. Per això, al final de cada conte, trobareu una guia que us ajudarà a treballar les emocions presentades.
baixa
Un conte ideal per primers lectors. Descobreix com a Paula li canvia de color els cabells segons l’emoció que senti. Conte infantil sobre les emocions: alegria, tristesa, enuig i por. A través de les transformacions de la Paula anem donant nom a les emocions que sentim. A partir de fer-nos preguntes com: Què ens provoca aquesta emoció?, Què ens fa sentir? i Què hem de fer? anem proporcionant respostes o solucions per a cada tipus d’emoció.
baixa (6)
Aquest àlbum comença amb la següent pregunta: Com et sets avui? Content? Trist? Avorrit? Animat? O una barreja de tot això i més…? I això ens porta a presentar una àmplia sèrie d‘emocions i sentiments, cada un descrit amb exemples. Descobreix molts tipus d’emocions diferents amb els nens d’aquest llibre, mira si trobes emocions que es corresponguin amb les teves, o que t’ajudin a entendre el que senten altres persones…
3955
Es un conte on un ratolí vol dir les seves paraules dolces i no troba el moment fins que al final del dia no es pot aguantar més i…. li surten de dins com una explosió!! Amb aquest conte podem treballar l’expressió dels sentiments.
9788484701323
Simpàtic llibre en el qual els vegetals es pregunten sobre els seus sentiments i estats d’ànim. Així, alguns apareixen cansats, altres tristos, altres es creuen diferents, altres necessiten carícies per sentir-se millor. Les excel·lents fotografies animades faran les delícies dels més petits, alhora que els ensenyen que la vida és complexa però meravellosa.
9788496123021
Aquest llibre utilitza un llenguatge proper i senzill per educar en emocions als més petits. És un manual perfecte per comprendre i gestionar els dubtes que generen en nosaltres aquestes qüestions .
inteligencia-emocional
Un recorregut senzill i vivencial per les cinc emocions bàsiques: alegria, ràbia, por, tristesa i amor. Amb aquest llibre, els més petits aprendran a anomenar i identificar les seves emocions bàsiques; el primer pas per iniciar una bona educació emocional.
baixa (4)
Quan en Pit i en Pat es coneixen, de seguida es fan inseparables. Riuen, juguen… s’entenen molt bé i creuen que si estan junts sempre seran feliços. Però, amb el temps, comencen a no estar d’acord, a donar la culpa l’un a l’altre, i sovint s’enfaden. A poc a poc, s’instal·la el mal humor, que creix, creix… i de sobte, els separa. En aquest delicat àlbum sobre la diferència, Isabelle Carrier continua la seva exploració dels sentiments, de les relacions, plena d’humor. Els dibuixos i la simplicitat del text són tot un encert i en Pit i en Pat sabran trobar una solució amb molta saviesa.
3946
Els seus amics Piula, Quisso, Mixa i Tip viuen un conflicte que no saben resoldre, ella s’ofereix com a mediadora i, gràcies al procés, descobreixen que hi ha diferents formes per expressar afecte i estimació…
És un conte que ens parla de la mediació, dels conflictes, de comunicació i d’afecte.

baixa (5)
Un llibre molt útil amb activitats diverses per treballar la intel·ligència emocional a les escoles.
baixa (9)
Un disc – llibre amb 6 contes il·lustrats i un disc que inclou els contes i les seves cançons. Cadascún dels contes tracta un tema que té a veure amb les emocions i els sentiments que el nen experimenta al llarg del seu desenvolupament.
51+KsLkwdYL._SS280
Precioses cançons d’autor que tracten diferents sentiments i emocions com l’alegria, la solitud, l’estimació, la valentia, la possessió, la ràbia, la indignació i la vergonya. En definitiva, un material per ajudar a descobrir als infants de primària els seus sentiments i emocions.
sentiments-i-emocions